Silverview

Aquesta és l’última novel·la que va escriure en John Le Carré i no decep, és tan bona com les anteriors. Al principi sembla una mica caòtica perquè surten una sèrie de personatges que fan coses d’espies que no acabem d’entendre, però ben aviat les peces comencen a encaixar i dibuixen una trama molt ben pensada i lògica. L’Edward Avon, un vell espia, està casat amb la Deborah, una vella cap d’espies que està molt malalta i propera a la mort. La dona envia un missatge a través de sa filla, la Lily, al Proctor, el cap actual dels espies, el qual encén totes les alarmes. A aquests tres personatges s’hi afegeix ben aviat en Julian, un jove llibreter que va deixar una pròspera vida de corredor de borsa per muntar una llibreria en un poblet de la costa anglesa on viu el matrimoni de vells espies amb sa filla.

Naturalment, el que passa al present té un origen en el passat, en concret en els temps de la guerra freda i, després, en la guerra dels Balcans, punt d’inflexió en la vida del vell espia. Aquests fets del passat ens el va donant l’autor amb comptagotes perquè nosaltres mateixos anem lligant caps, fet que ens acosta una mica al procés mental de l’investigador.

El llenguatge és planer i ens retrata la vida quotidiana dels espies que dediquen tota la seva atenció a la feina, nit i dia, cada dia de l’any. I no fan res de banal, res que no tingui una finalitat. A més, les novel·les d’espies, com les novel·les negres, ens dibuixen la societat del moment en què transcorre l’acció i ens dóna informació molt valuosa dels canvis en les societats. Tot això, amanit amb l’habilitat narradora d’en Le Carré, fa d’aquest llibre una excel·lent lectura.